En una època marcada per la saturació informativa i la desinformació automatitzada, el dubte —com a eina crítica per interpretar el món— és progressivament erosionat pels mateixos sistemes que haurien de facilitar-nos l'accés al coneixement. La supressió del dubte en entorns digitals, accelerada per interfícies algorísmiques que presenten la informació amb una aparença d'autoritat indiscutible, posa en risc tant la memòria col·lectiva com la capacitat de dissidència epistemològica.

Les dades patrimonials presenten una característica que sovint passa desapercebuda en altres àmbits de la intel·ligència artificial: els fets històrics no responen a patrons estadístics simples. Si bé és possible inferir patrons entre conceptes físics —per exemple, associar la pluja amb l'aigua o el sol amb la calor—, la història es construeix a partir de casos particulars, basats en noms propis, dates, llocs i esdeveniments concrets. No hi ha cap patró visual universal que permeti identificar el nom d'una persona, ni cap correlació estadística que ens pugui revelar la seva biografia, si no disposem prèviament del coneixement factual que l'acompanya.

Més enllà de la recerca, he col·laborat en diversos projectes de divulgació i transferència del coneixement. En aquests projectes he apropat les tecnologies de visió per computador a la ciutadania i entitats de l'ecosistema català de l'arxivística.
Llegiu-ne més